 |
| Fotografía: A. Bofill. |
El darrer divendres 29 de maig el Gran Teatre del Liceu va acollir la penúltima de les funcions de la producció de Così fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart enguany programada, i ho va fer amb certa fredor. Si bé majoritàriament plena, la sala presentava significatives zones despoblades, com ara a l'amfiteatre, amb un grapat de seients i llotges sense amo ni mestressa. Posteriorment a la funció, vaig tenir notícia de que els conservatoris de la ciutat havien repartit entrades d'invitació entre els seus estudiants a instància del propi teatre per tal de no fer visible una discreta venta de localitats. Així s'ha d'entendre forçosament, ja que aquests conservatoris ofereixen invitacions per a una sola funció de cada producció i, en el cas d'aquest Così fan tutte, aquesta funció havia sigut la del passat dimecres 27 de juny, cosa que revela la naturalesa excepcional del cas del darrer dia 29. Tanmateix, i quedi ben clar, beneïda sigui aquesta excepcionalitat, atès que va permetre a qui escriu aquestes paraules assistir a la funció i donar-ne notícia.
