 |
| Fotografia: A. Bofill |
El món de l'òpera és un món estrany. Estrany al ser quelcom que contradiu el present, aquesta època de la immediatesa i de la neofília que ja fa temps ha esdevingut la nostra llar, o si més no, quelcom que viu al mode d'una (gairebé sempre) feliç resistència en aquest món que avui ens envolta.
Alguns pensem, tot obeint allò que sovint és titllat com una mena d'accés de nostàlgia melancòlica i conservadora, que, pel que fa a l'òpera i, concretament, pel que fa als cantants i, encara més específicament, pel que fa als cantants masculins, es poden assenyalar uns períodes, unes edats (sí, en termes de l'Antiga Grècia). Així, sens dubte, no pocs tenim el convenciment, sense complir criteris de neofòbia, de que hi ha hagut una edat d'or, pel que fa als cantants lírics masculins, i que, per tant, la que ara vivim ja no ho és. E la nave va, tanmateix, i tan de bo que segueixi anant, siguin quines siguin la situació i les condicions.
